La crisi està deixant despenjats a moltíssims joves. A Espanya, 800.000 ciutadans entre 18 i 24 anys ni estudia ni treballa. Representen un de cada cinc, una de les quotes més elevades de la Unió Europea. En els tres últims anys han empitjorat les xifres de l'anomenada generació ni-ni. En 2008 suposaven el 13,9% dels europeus de 18 a 24 anys i en 2010 eren ja el 16,5%, segons alerta un recent estudi del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop). I tot indica que les dades de 2011 van a ser encara pitjors.
Avui dia, l’atur dels joves arriba al 50%, això és moltíssim en comparació amb altres països.
I els 'ni-nis' arriben a un 22.4% entre els joves.
Aventurar quants joves pertanyen a cada situació és realment complicat, doncs l'enquesta europea simplement assenyala als joves parats o inactius que no han estudiat, ni tan sols un curset d'anglès o d'informàtica, en l'últim mes. I en realitat les variants són infinites: el que troba treball però ho rebutja per les males condicions de l'ocupació o perquè ha de desplaçar-se; el que torna a estudiar, però es frustra i ho deixa, el que decideix esgotar l'atur abans de posar-se una altra vegada a treballar, el que es desanima després de molt temps buscant ocupació...
No obstant això, sembla clar que el primer grup, el dels quals no treballen perquè no poden, i ni se'ls passa pel cap reprendre els llibres, creix enmig de la crisi. Sobretot en un país com Espanya, que ha mantingut durant tota la dècada un percentatge d'abandó escolar primerenc proper al 30%, encara que ara hagi baixat al 28%. Va ser en 2008 quan a Espanya va començar a créixer molt la xifra de ni-nis i es va disparar en 2009, precisament quan tots aquests joves escasísimament formats van començar a engrossir massivament les files de l'atur.
És a dir, que són precisament els més vulnerables els que estan engreixant l'estadística, assumeix el catedràtic d'Economia de la Pompeu Fabra José García-Montalvo, i diu:
“Les taxes d'atur que han crescut més ràpidament són les dels joves amb menys formació; a diferència d'altres crisis anteriors, molt més ràpid que les taxes de desocupació dels universitaris”.
Hi ha molta gent que intenta tornar a l’estudi i no pot matricular-se de tanta gent com també ho fa, sobretot als cicles formatius. Aquests joves pensen que com no hi ha treball, doncs es posen a estudiar de nou.
El CF han augmentat moltíssim des de que va sortir la generació ‘ni-ni’.
Conec casos com l’insistut on vaig fer el cicle superior d’esport, Mare de Deu de la Mercè, on han fet torn de tarda també, perquè quan jo vaig començar el primer any, tan sols s’estudiava pels matins. Els cicles han crescut molt i amb això necessiten més professors, podríem destacar com una cosa positiva, que hi ha feina per a professors.
Els joves que no volen estudiar i rebutgen qualsevol tipus de feina em sembla que son uns delicats, que volen la millor feina però és que tal i com estan les coses avui dia, ens tenim que adaptar al que hi ha i sense queixar-nos i donar les gràcies perquè estan treballant, i molta gent està parada, i més que s'aturaran.
